Salvador,
Queden lluny els dies i la setmana convulsa que ens va deixar a tots xocats i paralitzats. De sobte d’un dia per l’altre tot s’acaba i ja no hi seràs més, sense haver-te pogut dir adeu, parlar. Costa molt de païr, acceptar. I més quan havies tornat a estar entre nosaltres amb la il.lusió de continuar i reprendre la vida amb més empenta que mai.
Pocs dies despres vam pujar als teus boscos de Vilassar de Dalt, allí on fèies les caminades de convalescència i el “camí de la salut” que explicaves. Hi havia l’Àurea, la teva dona, l’Enric, el teu amic de l’ànima, i també els teus fills. Us agraeixo infinitament als quatre aquest regal que ens vau fer amb tota la vostra tristesa i també amb tot l’amor. Salvador, vaig venir a despedir-te i et vaig retrobar. Els teus éssers estimats ens explicaven coses del teu altre món de Vilassar de Dalt, t’he retrobat i també redescobert. Aqui he tornat a connectar amb tú i ara ets present des d’un altre lloc, més tranquil i serè. Gràcies Àurees i Enrics !
Des de llavors he anat “parlant” amb tu, a diferents estones, de diferents maneres, de diferents coses, de temes pendents. De vegades apareixes en els moments més sorprenents, sovint a la feina. Hi ets i hi seràs sempre. La teva empremta és arreu, en documents, mails, post-its de lletra petita, rodona i perfecte, signatures, converses (.... “d’això en Salvador va dir que/ pensava que “ ….). Sobretot la teva manera de fer les coses i expressar-te. Som la continuació de la teva feina i de la teva visió i tú ets un referent. Personalment tot el que sé i he viscut sobre conservació de la natura ho he après al teu costat al llarg dels anys al Servei, després de “viatjar” per diferents unitats del Departament de Medi Ambient, la meva escola professional, i especialment durant els 10 anys intensos de coordinació. T’estic infinitament agraïda pel teu mestratge i l’aprenentatge. Son un munt de records i vivències compartides, reunions de coordinació interminables, “bolos” pel territori (AltPirineu, el Montgri i les Medes, Prades, Montserrat,...), preparant les reunions i sortides trimestrals del Servei, escoltan-te pensar i assajant xerrades en veu alta una i altra vegada, insistent, perseverant en allò que creies. També aquesta darrera etapa, la més dura, quan ens vam haver de reinventar, visionant i planificant el nostre futur com a unitat amb tot un seguit de sessions de treball que van culminar al Centre d’Art i Natura a Farrera. Per a mi, aquests anys, els més complexos i dificils. Ha costat guarir les ferides de cadascú i sostenir i contenir els sentiments i emocions del grup, gestionar els anhels i aspiracions de tots amb la la teva visió i determinació.
Ara tot i que una part de tu no hi es, t’has convertit o refermat com a “pal de paller” (i escric això perquè era una frase que t’agradava dir !) de molts professionals de la conservació de la natura, tant a casa nostra, com d’altres territoris. Ens sentim més compromesos i convençuts del que fem, i, crec que també m’atreveixo a dir-ho, amb un sentiment de comunitat i de caminar plegats, més profund que mai.
Gràcies Salvador, mestre, company, amic,
Estigues en PAU i sigues FELIÇ alli on estiguis.
(no et dic descansa, perque em costa imaginar-te descansant, i no sé si te’n deixem ! )
Una gran abraçada,
Pili
