Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dilluns, 5 de setembre del 2016

Josep Oriol Pujol. Director General Fundació Pere Tarrés

El dia de la revetlla de Sant Joan ens va deixar Salvador Grau, una persona excel•lent, biòleg, Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya, membre de la Institució Catalana d’Història Natural, ex-Secretari General del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC), pare, espòs, amic. El darrer any i mig havia lluitat amb totes les seves capacitats amb la malaltia que va poder amb el seu cos. El dia de Sant Joan centenars d’amics, familiars i coneguts l’acomiadàvem a l’Església de Vilassar de Dalt. Una celebració sentida que havia contribuït a preparar, on la música, les Benaurances, el Parenostre i alguns parlaments ens van retornar la serenitat i l’agraïment a Déu, per haver-lo conegut i pogut compartir tant.

De la seva etapa de Secretari General del MCEC en destaca un esperit constructiu, detallista, treballador. Repassant la revista El Cove, el butlletí del MCEC en la segona meitat dels 80 en què va assumir responsabilitats, trobem cròniques seves de la trobada de Taizé a Barcelona del 85, un article sobre “Esplai i Objecció de Consciència”, una invitació a la “Campanya” del 87 a “Lluitar contra tota marginació”, una crònica de la trobada d’”El Miracle” de Coordinació Catalana l’any 1987 junt a altres cròniques i una ressenya del llibre sobre “La Ruca”, de Lluís Arrondo i Miquel Jaumot.
En una de les converses mantingudes al llit de l’hospital parlàvem de les seves tres grans passions viscudes des de la fe: la natura, el país i la família. Persona discreta, poc donat a la cridòria, va voler estar simbòlicament acompanyat en el tanatori i el funeral de l’estelada i la motxilla amb unes plantes recollides en la seva estimada Serralada de Marina, entre el Maresme i el Vallès.
Recollim a la revista ESTRIS unes paraules d’Enric Ortega, Tècnic en el seu moment del MCEC, gran amic d’en Salvador, així com un poema de l’any 85 d’ell mateix.